Empresas familiares: por qué no suelen llegar a la tercera generación.  Como autor de este libro basado en mi experiencia profesional en empresas familiares a lo largo de mi ejercicio como consultor, les comparto lo que escribieron dos periodistas del programa radiofónico VERSIÓ RAC1 tras mi intervención en el programa de Toni Clapés en el cual me invitaron a dar mi opinión acerca de la realidad o ficción de la conocida serie Sucession.

"El pare és un magnat d’una gran multinacional de mitjans audiovisuals. És un gat vell, dur i implacable que al final dels seus dies d’empresari ha d’escollir a qui cedeix el negoci: al fill preparat, però inestable; a l’altre fill més creatiu, però inexpert, o a la filla, a qui sempre ha menystingut. És l’argument de la sèrie d’èxit Succession, que fa 15 dies va acabar a HBO i que ha servit al Versió RAC1 de Toni Clapés per parlar sobre empreses familiars.

La ficció va acabar resolent, per fi, qui es queda amb el control de l'empresa Waystar Royco. Durant quatre temporades els espectadors han fet d'observadors de la vida d’una família de superrics que no ha dubtat a saltar-se lleis i encobrir un assassinat per l’afany de poder. Però qui heretarà tot aquest imperi?

Més enllà d’això, hi ha l’exposició pública dels draps bruts d’una empresa familiar. I atenció a aquesta dada: el 93% d’aquestes empreses no passen a la generació següent. Per què? El programa ho ha preguntat a Sergio Rodríguez, economista, conseller d’empresa familiar i autor d’un llibre que porta per títol Empresas familiares. Por qué no suelen llegar a la tercera generación.

El llibre té una frase que fa pensar: “Si un directiu no funciona el podem acomiadar, però a un fill no el podem acomiadar de la família”. Per començar, Rodríguez ha afirmat que la sèrie "és una ficció, si bé està basada en històries que passen a empreses de casa nostra". La base de tot plegat? Que la successió en les companyies familiars no es prepara bé. Segons aquest economista, "des que s'anuncia el final del patriarca fins que plega ha d'acompanyar el successor uns 5 o 10 anys”.

"La clau és preparar la successió amb temps. S'ha d'acompanyar el nou director 5 o 10 anys"

Però les coses es compliquen i Rodríguez ha donat una dada molt contundent: "A escala mundial, al 50% de les empreses familiars hi ha problemes d'addiccions". Això costa molts diners a les companyies i s'ha de resoldre "o bé donant un càrrec de menys importància al fill o filla o bé deixant-lo a casa i enviant-li la nòmina.

Per això. Rodríguez ha advertit que "hi ha empreses familiars que destinen uns diners a impedir que les parelles dels successors s'costin a l'empresa. Malgrat això, ha afegit "en alguns casos les parelles han estat millors que els mateixos hereus". I ha conclòs: "el 99% d'una empresa se soluciona amb diners, i un 1%, amb afecte".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí tot el contingut sencer: https://www.rac1.cat/versio/20230612/110008/succession-real-empreses-paguen-familiars-perque-no-acostin.html?utm_term=botones_sociales